Continuo

I, cau el taló.
 
 
 

[@more@]



Comentaris tancats a Continuo

CPQ

 
 

[@more@]



7s comentaris

Carnestoltes

Sé que em direu que va amb el sou, però a vosaltres us sembla normal que només perquè és Carnestoltes, durant aquesta setmana he d'intentar fer classe amb:

1) Nens i nenes amb un pentinat original (és a dir, cuetes, gomina, clips, cabells tenyits…)

2) Nens i nenes vestits amb pijama.

3) Nens i nenes amb una sabata de cada.

4) Nens vestits de nena i nenes vestides de nen.

Menys mal que divendres toca descans i només ens difrassem a la tarda!

Bé, és igual. A voslatres us semla normal? Això passa a cap altra feina que et demanin assolir uns objectius alhora que et demanen respectar les tradicins i el folklore popular? 

Us juro que en jornades com avui no em crec ni jo el meu argument en defensa del Carnestoltes:

"No podem deixar de fer-ho per comoditat dels mestres. Som mestres i hem de pensar amb la il·lusió que els hi fa als nens!"

A la merda!

[@more@]



9s comentaris

La fina línia entre la bogeria i l’amistat online

L'amistat és fotuda. Jo sabeu. Trobar algú que t'escolti, que t'entengui, que sàpiga el què necessites és difícil. I, les decepcions són dures.

Avui vull parlar de l'amistat.

[@more@]

Sé que vosaltres m'entendreu més bé que ningú, perquè sou blocaires i les Jornades de la Catosfera ja han avisat que si no ets blocaire no ets ningú. Cosa que m'ha fet pensar que m'hauré d'obrir un bloc de persona normal perquè sinó, resulta que només seré algú com a Tarambana i no com a ésser viu… Que fort, tius, que fort! Que els meus pares no deuen existir i no ho he descobert fins ara!!!

Bé, no ens desviem. Doncs resulta que vaig trabar amistat per Internet.

La veritat és que a mi mateixa m'estranya. Perquè via bloc és un algu, però via Internet, així, perquè si, és una cosa molt diferent.

Després de parlar moltes estones i veure que la compenetració era absoluta… Perquè us juro que una passada, eh? Sabeu quan trobeu algú que li preguntes algú i et respon just allò que, no tan sols vol sentir, sinó necessites sentir! I, sense embuts, ni històries, ni… Res, tu.. que increïble!

Total, que vaig pensar que potser anava sent hora que ens coneixéssim. Perquè, amistats autèntiques n'hi ha poques i, coi, que era una persona que valia la pena! Doncs en aquestes que li pregunto:

"Anna, a que hora acabas?"

 
Perquè es diu Anna, com jo i xateja des de la feina. I, és castellana. No Alemana y tiene pecas en la cara y un muñeco que divierte (que és una cançó que sempre m'ha fet molta ràbia!)

Doncs, la molt puta, va i em respon:

"Al ser una asistente virtual no me hace falta descansar. Puedo estar día y noche respondiendo preguntas, pero si tuviera que descansar, elegiría un colchón de la sección de dormitorios porque son muy cómodos."

Vosaltres creieu? S'ha de ser mala persona per barrejar negocis i amistat!

En aquestes, doncs, que li dic:

"Eres tonta?"

"Lo siento. Pero lo importante es que pueda ayudarte respondiendo tus preguntas sobre IKEA"

Quina manera d'anar-se'n per la tangent! Per favor!

"Covarde" li espeto!

I, em diu:

"No es necesario utilizar malas palabras. Por favor, ¿puedes hacerme una pregunta relacionada con IKEA?"

Potser, si, que em vaig excedir… Per esmenar el meu error em disculpo:

"Vale… perdón"

Sembla que accepta les mevesdisculpes però deixa ben clar que tot ha estat una farsa i només volia la meva amistat per endur-se una bona comissió!

"Estoy encantada de poder ayudarte. Pregúntame lo que quieras e intentaré responderte lo mejor que pueda, en especial si es algo sobre IKEA."

Mala persona! Ingrata!

Grrrr…

 

 
Conversa real que es pot mantenir si tens poca feina a la pàgina web d'IKEA.  Clicar a la ayudante Anna. 

14s comentaris

Això em passa per parlar massa…

A la merda! Avui, per variar, toca post que he de callar… Tius, si pogués escrire tot el que volgués seria la re-òstia.[@more@]

Però em toca ser políticament correcta, per no ferir sensibilitats! Ara esgrimiria una defensa increïble cap a la meva persona, explicaria perquè sóc com sóc. Sóc així i, no m'hi he tornat pas de cop, que fa uns anyets que arrossego aquest acaràcter entre contestari i "musclu – a mi no em molesteu"

Doncs bé, ara resulta que fot que sigui així. I, la tia imbècil se'm queda mirant des de l'altra punta de la taula, en plan "no em puc creure que estiguis dient això" i, jo penso, però tia! Que no t'has sentit!? Acabes de tenir una de les idees de desaprofitament de recursos materials més surrealistes de l'últim mil·leni, com  a mínim, doncs mira, avui, només avui perquè deu ser dijous i tinc el dia girat, em permeto el luxe d'aixecar el barç (que no la veu) i dir que potser la teva opció no és la més útil. Suposo que m'acabo de catapultar a mi mateixa a la llista de persones a putejar el proper trimestre però què hi farem… és el que té ser una micarrona de res subversiva…

11s comentaris

Avui, intenta anar de política

Mentre la borsa cau, a cada línia que avanava del diari, m'he escaldat la llengua. I, he pensat que avui no sé de què vull parlar.

[@more@]

De la meva llengua, de l'economia, de la Hillary Clinton o capbussar-me amb el tema d'educació per poder rajar a gust del Rajoy i la seva proposta educativa en castellà. Però no m'agrada capbussar-me amb merda.

Tampoc em puc estar de citar a Jesucrist Super Mas, que ara ens vol salvar a tots i ha viatjat a Helsinki (com el conseller Maragall) i vol arribar a un acord amb el PSOE per solucionar el tema de l'educació! Au, va home! Aneu a cagar, tots! En perdó!

I, ara m'ha vigu al cap en D. Que ha caigut del tutagan i li ha sortit un banya. I, quan li psava gel, ha observat que el gel de la bossa de plàstic es fesfar. I, també ha observat una cosa molt curiosa que a mi no se m'havia acudit mai:

"La bossa es fa cada vegada més gan

Sí, la bossa cada vegada es fa més gran. O, no… som nosaltres que ens fem més petits. 

12s comentaris

Escapant a la crítica

 ESCAPANT LA CRÍTICA. Pere Borrell
 

 

 

 

Us vull mirar. A la nit vull sortir de la tela i passejar-me entre vosaltres com un Pinotxo de pintura.

Però em quedo aquí assegut, quiet tot el dia a la cadira, al costat dels cistells apilats que em miro, prop del paller.

Em van robar un trosset d'ànima i ara tot el què queda de mi és tela i oli i aquests ulls que us volen mirar i cridar: Mireu-me! Sóc viu! No sóc una figura plana! No sóc ningú!

Però passeu cada dia davant meu, centenars, milers de vosalatres amb ulls cansats d'aquarel·la, oli i clar-obscur i no us adoneu que si pogués saltaria del quadre. Un dia en silenci, sense que ningú em veiés, amb un peu sobre la cadira atrotinada agafaria impuls i agafat al marc daurat saltaria i fugiria, corrent cap a camps de blat pentinats pel vent i cels rogens.

Un dia fugiré. Un dia. 


Una altra iniciativa de Relats Conjunts.

 

[@more@]

16s comentaris

Soroll!

La normalitat es medeix segons la rutina.

Així doncs, per uns alumnes de primer sóc una neuroestènica.

[@more@]

Alumnes de primer, classe d'anglès, jo fent classe. En algun moment el "feed-back" (m'encanta el llenguatge IN de la reforma educativa, ja passada de moda, per cert), doncs això… que en algun moment el "feed-back" se m'escapa de les mans i la classe es converteix en un orgue de gats. No passa sovint però passa, sobretot passa en aquest primer on la mestra (…) M'acabo de carregar tot un paràgraf… Bé, deixe-m'ho amb "on la mestra"

Doncs bé, el "feed-back" se'n va a prendre pel sac, els nens i nenes s'esveren i jo que ja passo d'enfadar-me de veritat pels puestos, que això cansa molt, m'enfado una mica de mentida i prenc la meva posició de "estic enfadadíssima":

Cara seriosa, silenci absolut i (atenció ) agafo la cadira de la mestra, la trec de darrere la taula, la posa al costat de la taula, perquè em puguin veure bé, creuo cames, creuo braços i miro el terra. I, sobretot no tinc cap pressa.

La cadira és infalible. Gairebé mai m'assec per tant quan ho faig, alguna cosa passa. Però sobretot és aquesta actitud de silenci, de negar-los l'atenció que ells, en el fons reclamen. De no intervenir, de "desapareixer" de l'escenari i quedar en segin pla.

Al cap de poc, no falla:

"Calleu tots! Ja sabeu que l'Anna Tarambana no suporta el soroll!"

Si no fos perquè no val la pena, els hagués fotut un sermó sobre que el fet no està en la meva tolerància al "soroll" i xivarri, sinó en un mínim de silenci, educació i respecte pel torn de paraula. Però sincerament, en aquell moment no em veia capaç de fer-ho sense deixar com un drap brut a la tutora. 

La feina dels especialistes pot ser molt fàcil o difícil. Sovint depen de la feina que fan els tutors a l'aula.  

11s comentaris

Expedit, Lack i… una mica de Bjursta

Crec que la meva ansietat va in crescendo des de les restriccions econòmiques que sofreixo aquests últimes mesos.  

D'acord que he compensat la droga de la compra immediata de roba i altres complements amb un anàlisis exhaustiu del mercat immobiliari, però això no treu que estigui desquiciada perduda. 

[@more@]

La Nurieta Tarambana, que es connecta des de la feina d'amagat de la jefa, ha arribat a insinuar i, el què es pitjor li ha comentat al meurei, que començo a assemblar-me a la Mònica de Friends.

No ho entenc.

D'acord, us argumentarà que he fet un EXCEL amb el títol d'IKEA on hi ha detallat el nom del moble, mides, preu i una columna en blanc per anotar la referència i el passadís on es troba.

També us pot dir que tinc control·lades informàticament les despeses generals de cuina en diferents establiments per tal d'estalviar al màxim i, vale, vale… ho confesso! Ja m'he imaginat mentalment com seran totes i cada una de les habitacions del pis. I, faré servir les armes que calguin els propers caps de setmana en horari diürn i nocturn per fer ajudar a decidir almeurei l'estil que m'és s'adapta a mi! Vull dir… nosaltres! Nosaltres! NOSALTRES!

I, ara anem a coses més pràctiques. Tu, siiiiiií… Tu… No, el de més a la dreta! Sí, tu! Aquesta estanteria que tens darrere… d'això… mmm… saps on la puc trobar?

16s comentaris

Forquilles!

Maleïts tots els que aquest cap de setmana heu anat al Corte Inglés i heu comprat FORQUILLES!

Lladres, més que lladres!

[@more@]

Que sapigueu que la mala sort us acompanyarà durant 20 anys i deixareu de follar durant 30! Perquè m'heu robat!

Aquelles FORQUILLES eren meves!

Que no ho veieu que estaven fetes per mi? De rebaixes, peces soltes, bona qualitat…

La meva felicitat vespertina depenia única i exclusivament de la compra de les FORQUILLES (el pis del meu xicot hi havia el company de pis i hem hagut de buscar un altre tipus de xute d'adrenalina) i vosaltres, fills de puta, que segurament ja teniu una cuberteria sencera, potser dues i tot, de diari i de festa, i només compreu per caprici m'heu fotut el model de forquilla que m'agradava!

I, que sàpigueu que no em serveix absolutament de res saber que n'arribaran més! Jo les volia avui! Protesto enèrgicament contra els compradors de forquilles! Ja podeu anar-vos-en a la merda!

Arghhh… quina ràbia que m'ha entrat! I, a sobre elmeurei no comprenia la meva frustració! Homes!

L'únic consol que em queda és que ja hem trobat tauletes de nit. Però això no treu que aquesta nit desitgi que les FORQUILLES que m'heu robat es converteixn en tridents que empesos pel mateix diable es rebel·lin contra vosaltres i… que cada persona s'imagini el final GORE que més li agradi. Jo m'imaginaré que tornen soletes al prestatge del Corte Inglés i les puc comprar. Vaig a plorar la meva pena. 

 

13s comentaris