Arxiu mensual: gener de 2006

One, two… TREE!!!

Donar classe a la meva escola no és fàcil i, menys si est especialista… De fet, la majoria dels meus alumnes, no entenen ben bé, perquè has d’aprendre anglès. [@more@] A vegades m’agafen paranoies estranyes… però hi ha un nen … Continua llegint

5s comentaris

L’emoció de coses trivials

Avui he ensenyat a un nen de P4 a tallar amb les tisores. Sé que segurament això no li canviarà la vida, que aquest fet tan fàcil d’aquí un temps no l’ajudarà a trobar feina, a ser un home de … Continua llegint

5s comentaris

Jo, Michael Kaine i Carnestoltes

Una de les coses que més clares em van quedar a la universitat i, també em va tranquil·litzar, va ser quan una professora ens va dir que hem d’acceptar que som humans i que cometem errors. Els mestres no som … Continua llegint

4s comentaris

No esperant a ningú en cap cafè

Esperar a algú, és empipador, però encara ho és més si has quedat en un cafè i l’altre no ha arribat. Així, que t’asseus, a la taula de sempre, just al costat de la finestra i demanes una beguda. I, … Continua llegint

3s comentaris

Els meus cinc hàbits estranys

Jo em pensava que em salvaria, fa temps que llegeixo aquesta cadena en els blogs de Ya.com, però no creia que arribés mai a la bloc-esfera catalana, sembla que no me n’he escapat… La Dizzy me l’ha passat. Molt bé, … Continua llegint

2s comentaris

Si tuviera un piano…

Un post breu per reclamar una pujada del salari base dels treballadors de la construcció. Segons la meva opinió, aquesta pujada hauria de ser directament proporcional a la pujada d’autoestima que els seus comentaris provoquen a les dones d’aquest planeta. … Continua llegint

2s comentaris

Heu despertat mai a un nen petit?

Avui un nen se m’ha quedat adormit a classe. Després de trencar dues vegades la feina, l’he enviat a un racó. No el podia pas tenir tota la tarda allà i, he decidit utilitzar la tècnica del xantatge emocional, cosa … Continua llegint

5s comentaris

El canell dels mestres d’anglès

Jo havia sentit parlar del “codo del tenista” i m’havia fet riure, tret de quan els que sofreixen aquest símptoma, no són tennistes, sinó sofertes mestresses de casa.[@more@] Jo, no sóc tennista i afortunadament no sofreixo aquest dolor horrorós que … Continua llegint

3s comentaris

Culpa seva? Nooooo, meva!

Hi ha un reduït nombre de persones, bé potser no és tan reduït, que viu sota el convenciment que res del que passa en aquest planeta té res a veure amb elles directament.[@more@] No és fàcil detectar-les, perquè són exactament … Continua llegint

3s comentaris

No esperant trucades telefòniques

Les dones tenim el mal hàbit d’esperar trucades telefòniques, de fet, a vegades, fins i tot esperem trucades que sabem del cert que no es produiran.[@more@] I, mentre ho fem ens anem repetint: “no trucarà, no sé perquè hi penso, … Continua llegint

8s comentaris