I, si no ho està?

He sortit al carrer i he tancat la porta de casa. I, em direu, i què? Vosaltres també ho feu cada dia. I, és clar! Però la història, evidentment no s’acaba aquí.

[@more@]

Així, doncs, he sortit al carrer i he tancat la porta. I, he començat a caminar, pensant en aquestes coses tan profundes que penso jo… Que si les sabates combinen bé amb el jersei, que si, potser que em posi les ulleres de sol, que, ai ves quina tonteria allò de l’altre dia, que si mira quin noi més bufó que va a llençar les escombraries… I, entremig d’aquest pensament tan transcendents, em ve un flash. De cop i volta, només puc pensar en una cosa: I, si no he tancat la porta de casa?

I, podreu entendre que un cop se’t planteja aquest dubte, la teva vida pren dimensions totalment diferents. Primer, segueixes caminant, perquè segur que l’has tancat. Però llavors, alenteixes el pas i, penses… però i, si no l’he tancat? Va, quina tonteria! Et dius. Però, no, no! El pensament ja és allà. T’han entrat a casa, te l’han desmantellat. El teu pare s’estira els pocs cabells que li queden, la policia agafa empremtes digitals, la meva mare nerviosa, jo plorosa davant el desgavell de la meva habitació…

Així, que de cop i volta he girat cua. He girat cua sabent que la porta estava tancada. Però i, si no ho està?

He tornat endarrere dos cantonades, m’he trobat el noi bufó que ja havia llençat les escombraries (aquesta vegada m’ha mirat!), he trencat un cantó i he arribat al meu carrer. I, llavors ho he vist! Semblava que l’ajuntament hagués contractat a tota una colla d’extres, perquè tothom pogués veure a l’Anna Tarambana, arribar a la porta de casa, comprovar que estigués tancada i tornar a marxar al cap de tres segons. Però d’on havia sortit tota aquells gent?

La veïna de davant regant els rosers, un cotxe amb gent a dins aparcat en un bado, els veïns del costat de casa rebent unes visites, uns passavolants… però si fins i tot hi havia un senyor netejant el cotxe! Però si ningú neteja els cotxes al carrer, avui en dia!

I, jo em pregunto: qui entraria a robar a una casa d’un carrer tan transitat? Ningú! Però i, si la porta és tancada?

Evidentment, Can Tarambana està tancat, amb pany i clau. I, què em pensava jo? Si, jo ja sabia que la porta estava tancada.

Així que giro cua i començo a caminar, pensant en aquestes coses tan profundes que penso jo…

Quant a annatarambana

Una mestra que va amunt i avall per la vida, intentant ensenyar, malgrat li queda molt per aprendre!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

19 comentaris a l'entrada: I, si no ho està?

  1. fardatxo diu:

    Un cop em vaig deixar la porta oberta de bat a bat. Ves a saber en què estaria pensant. La bronca que em va fotre mon pare va ser monumental 😛

    Has tornat a veure al noi bufó en la teva tercera passada pel mateix lloc? 😀

  2. El segon que tirava les escombraries era un altre!

  3. andreu diu:

    Trampes de la ment i de la concentració. Si no freno els meus pensaments i intento controlar-los puc viure en un altre món i no recordar res del que he fet fa pocs segons.

  4. Aixo tambe em passa a mi. Suposo que tancar la porta es una cosa tan instintiva que ni hi penses; normalment tens altres coses al cap i ja esta, pero el dia que et ve aixo al cap, ja l’has cagada, t’entren els dubtes i has de tornar per si de cas.

  5. Els dubtes, Sir William, són directament proporcionals a la quantitat de Coke, que hagis begut, no? Ai! Perdó! Volia dir Guinness! Guinness! 😉

  6. conopium diu:

    Menos mal que no estaves a l’altra punta de ciutat, perquè desprès, los dubtes que t’entren, s’arriben a convertir en pànic… i has de marxar corrents! Sort que te n’has adonat aviat!
    Jo, com que tinc la memòria d’un peix, ja estic acostumat a haver de recular sobre les meves passes per revisar qualsevol cosa, perquè no se si ho he fet, perquè no me n’he enrecordat… un desastre, vaja!

  7. Fardatxo, he llegit bé: donant voltes per casa com un belga que busca un plat de patates fregides a una habitació rodona. No ho havia sentit en ma vida! pe`rom’ha fet molta gràcia!

  8. erakkia diu:

    a mi ma pasat allo tant maco de aixecarme a la hora de sempre, creure’m que feia tart i no adonar-men fins que era al carrer. Pensament meu ” no esta massa fosc?” Reacció: mirar el rellotje. Exclamacio “merda!” Part negativa: estava tant desvetllada per l’ensurt que no podia dormir ni mitja horeta mes U_U

  9. Anneira diu:

    jajajaja… això em passa a mi sempreee! quan faig la maleta, i estic a punt d´ixir de casa per anar a València a estudiar, mire 2 o 3 voltes si he posat el carregador del mòbil ; quan me´n vaig de festa mire altres 2 o 3 voltes si tinc les claus de casa al bolso… a l´hivern m´asegure moooltíssimes voltes si he apagat l´estufa… i aixina podria continuar tota la vesprà… però això si, la bona bona fou un dia que vaig entrar a casa i em vaig dixar les claus posades al pany per la part de fóra… i a tot això, jo tornant-me loca buscant-les per casa!

  10. Nessuno diu:

    I els poders de la TarambAnna? on eren? La heroïna hagues entretancat els ulls, s’hagués concentrat i amb els poders telequinesics hagués passat la clau. Podries sortir a “cuarto milenio” i explicar-ho 😛

  11. adagio diu:

    jo com el conopium tinc memòria de peix (veure Nemo) i ho porto bastant bé xDD

  12. karbeis diu:

    Va, no t’enrotllis, que has donat la volta per poder tornar a veure el noi de les escombraries!

    No, realment quan et queda algún dubte d’aquests és una putada. A mi m’acostuma a passar amb els llums. Em començo a preguntar si he apagat els llums… i sempre resulta que efectivament me’ls he deixat encesos. Qui no té cap, ha de tenir cames, no?

  13. a mi també em passa! Però, entre tu i jo, vols dir que tot plegat no era una justificació vinguda del més profund subconscient (o no) per tornar a veure el noi de les escombraries??

  14. fardatxo diu:

    L’anomenarem “garbage boy”

    Sembla tret d’una cançó dels pet shop boys o de village people 😛

  15. El de la brossa segur que perdia mes oli que un cotxe amb el carter reventat. Es que m’ho imagino.

  16. Una mica de respecte pel “garbage boy”! Bona aportació, fardatxo! 🙂

    De tota manera, era molt nen i no el tinc control·lat com a veí meu… una pena… A mi m’agraden una mica més grandets…

  17. Ainalma diu:

    Aquesta mania de les portes tancades la té molta gent, em sembla. I mi sol passar-me més sovint amb el cotxe… a tu no??

  18. Arribes al cine, compres l’entrada, entres a la sala …. i a mitja película et salta al cap la pregunta, has tancat el cotxe? No ho recordo!!!! Per suposat, de la pel·lícula no en recordo res :@
    Surts del cine, i corrents cap al cotxe. Estava tancat. Tants nervis per res.

  19. Nica diu:

    Si és que jo crec que com més fem una cosa, com més quotidiana és, menys ens enrecordem de què l´hem fet ;-). A mi em passa molt sovint, i també allò de… he tancat la llum? He tancat l´aigua?? I un llarg etcètera…

Els comentaris estan tancats.