Una tirita, només volia una tirita!

Tot heroi té un moment del seu passat que el descobreix com a feble, com humà. Un moment que, tard o d’hora, retorna a la vida del súper heroi i l’obliga a enfrontar-se a aquest record tan punyent.[@more@]

La nostra heroïna de pa sucat amb oli, no és pas diferent als altres. Demà, a les 9: 40 del matí. Ni un minut més ni un minut menys, s’encararà a un fet que de petita la traumatitzà.

Per entendre en tota la seva magnitud la dura prova d’Anna Tarambana, ens hem de remuntar a la seva infantesa.

En aquell temps, la nostra heroïna no era conscient dels poders que tenia. Era una nena com qualsevol altra. Només una cosa, podia fer sospitar que ella podia ser una súper heroïna: ja tenia especial predilecció pels pijames blau cels amb ossets roses.

L’esgarrifós fet que va traumatitzar a Anna Tarambana fou el següent:

Com a bona minyona que era i acompanyada de la seva mare, va presentar-se en el lloc on l’havien citat. No devia tenir pas més de 6 o 7 anys. Estava nerviosa, però en ella ja s’intuïa quelcom de valent i agosarat. Així, que fent-se la forta, va mostrar el bracet a la senyora de la bata blanca i, va deixar que li treiessin sang. Ella, petita com era, es va espantar al sentir la fiblada a la seva pell. I, aquí és on hem d’entendre que plorés. Ho hem d’entendre perquè era un infant. Plorava i plorava i bramava:

“Una tirita. Vull una tiriiiiiiiiiiiiiiiiiiiiita”

Però la senyora de la bata blanca no ni donar cap. (Silenci trpagic)

Quedar-se sense tirita va causar-li una creixent antagonia cap a les agulles. I, ara, aquí la teniu. Amb 26 anys i a punt de fer-se la primera analítica de la seva vida. Aquesta vegada, però hi va conscient que de la seva salut en depèn la supervivència de la humanitat i l’extermini de les mosques.

La nostra heroïna se’n sortirà.

Us agradarà saber que a l’intuir que s’acosta una època on la seva actuació serà necessària ha incrementat l’horari del seu entrenament. I, afegit a les taules d’exercicis dues activitats d’alt risc:

– Saltar a corda a l’hora del pati al so d’una tonada que insinuava que ella i el professor de música feien coses lletges! (Que perquè és casat que perquè si no….) (Visualitzar l’escena amb la cançó que en Fardatxo ha dedicat al seu bloc a l’heroina)

– Patinatge artístic sobre Converse (Cómbers) , pels carrers mullats de la seva ciutat.

Recordeu, si la necessiteu, estarà allà a un “Flic” de distància.

Quant a annatarambana

Una mestra que va amunt i avall per la vida, intentant ensenyar, malgrat li queda molt per aprendre!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

33 comentaris a l'entrada: Una tirita, només volia una tirita!

  1. AlImbUrg diu:

    El meu germà feia iguaaal!!Només callava quan tenia una tirita!és igual el què s’hagués fet, una esgarrinxada, un cop, una punxada, com si s’havia trencat un braç…tot se li passava amb una tirita, feien miracles!

  2. conopium diu:

    L’altre dia vaig veure unes tirites de colors, amb dibuixets, que suposo que són les que t’haguèssin anat bé en el seu moment, i fins i tot ara!
    Segur que les analítiques te sortiràn bé, ja que si la salut del bloc hi té alguna cosa a veure… estaràs estupenda!!
    Au, ja ens diràs com ha anat.

  3. martuxa diu:

    JAJA! Molt bon post, Anna! (estic intrigada x a saber on vius…és secret professional? ^_^)

  4. Martulineta, jo sóc una ciutadana del món! 😉

  5. Jo abans que em clavessin l’agulla ja em posava a plorar. I tambe recordo una mercromina de color lila; a l’estiu quan no paraven de caure per terra anavem amb tot el cos pintat de color lila. I ja no digue’m el dia que em vaig enganxar la pitxa amb la cremallera, que malament que ho vaig passar. Va ser l’unica vegada que vaig anar al Centre Hospitalari de Manresa pero ho recordare tota la vida.

  6. Sir William, jo creia que això de la cremallera només passava a les pel·lís tipus ALGO PASA CON MERY! Veig que estava equivocada! Quin mal només de pensar-hi!
    La mercromina que feia servir jo era de color vermell!

  7. adagio diu:

    Doncs jo crec que era insensible no devia tenir sentiments! xDD fins i tot ara sóc un bon donant!. La meva sang deu córrer pot totes les zones del país.

  8. fardatxo diu:

    No fa gaire, per provar que podia superar la meva aversió a les agulles vaig decidir donar sang. Em volia convèncer que era per un bé superior i que la meva valuosa hemoglobina podria ajudar a alguna altra persona humana, …però en realitat va ser una prova que havia de superar. Total, que ho vaig fer durant 3 anys!, quan els del Clínic passaven per l’acadèmia. Jo era allà jegut, apretant una pilota antiestress i aquella cosa bombant-me la vida del meu braç a una bossa i jo concentrat en el cacaolat i la madalena que em donarien tot seguit.

    Sir William, segur que el personal del centre Hospitalari de Manresa també se’n recorda del affaire de la teva cremallera als sopars de Nadal 😉

    El poble vol saber més sobre el professor de música 😀

  9. piccolina diu:

    es veritat! ja no es fa servir la micromina!!!!! n’hi havia de lila i de vermella!!! Quantes barbies i barriguites havia tenyit jo amb micromina jungant a perruqueres….

  10. Anneira diu:

    siiiii… que conte més sobre el profe de músicaaaa!

    Jo quan era xicoteta soles volia que aspirines quan algo em feia mal… una aspirina i au, tot se´m passava! que miraculós…

  11. Ignasi diu:

    Tota super-heroïna te un punt feble com a mínim, fins i tot, les super-heroïnes de pijama blau amb ossets rosses.
    Vigila que amb l’analítica no descobreixin quin és el secret dels teus poders

  12. Ignasi diu:

    Doncs si, em sembla recordar que de petit algun que altre romanç m’havia imaginat amb els profes que tenia. Clar que alguns semblaven impossibles.

  13. Fardatxo, doncs segur que si que s’enrecorden de mi perque el que jo tinc entre les cames no es normal 🙂
    Si yo no me llamo Curro Jimenez que hago yo con este trabuco?

  14. karbeis diu:

    Anna, jo tinc PÀNIC a les agulles. No m’he plantejat d’on em vé, però és un pànic terrible. Puc viure un part en directe, puc mirar Nip/Tuck sense haver-me de tapar els ulls, però pensar que m’he de punxar… uf, això és una altra història.
    Cada any em faig fer una revisió (la setmana passada, precisament, passava jo pel tràngol) i, perquè te’n fagis una idea, em recorden d’un any per l’altre. De lo pallasso que arribo a ser a l’hora de la punxada (abans de començar, però, adverteixo l’ATS sobre la possibilitat que durant algun moment de l’extracció l’insulti greument o el miri de manera assassina).

    De totes maneres, Anna, crec que amb 26 anys t’hauries de fer analítiques com a mínim una vegada a l’any. No et diré que se’t treurà el trauma algun dia (jo ja he assumit que el portaré de per vida) però com a mínim et servirà per detectar a temps alguna enfermetat.

  15. Ainalma diu:

    I qui no té por a una anàlisi de sang?? En primer lloc, l’agulla i saber que et furtaran no sé quants tubets de sang, i amb el teu consentiment! I de segon, anar a arreplegar els resultats. Generalment, tens la idea que tot haurà eixit bé, però… i si hi ha alguna cosa “anormal”?? Jo ho vaig passar fa uns mesos, quan em van demanar el certificat mèdic a conselleria per a començar a treballar enguany… Un horror!

  16. HE TORNAT, HE SOBREVISCUT!

    Però us he d’informar que NO SÓC CAP PRINCESA! 🙁 La sang no era blava! 🙁

    Sir William, ara quan miri el puntàs vermell d’Irlanda en el Clustr map, pensaré que a banda del gegant punt vermell hi ha una altra cosa gegant! Em refereixo, evidentment ala gegant peste a Fritanga del Fraziers, evidentment, què us pensàveu?

  17. fardatxo diu:

    Sir william, no dubto que amb una bona enganxada de cremallera la coses es dilatin 😉

    Felicitats tarambaneta! a no ser que es tingui alguna mena de cosa sadomasoquista, a tothom li fan yuyu les agulles, i aquella goma que et foten al braç.

    …t’han donat un cacaolat?

    😉

  18. Jo no pensava res, jo? Que va? Jo nomes busco amistat.

  19. perdedor diu:

    Senyora AnnaTarambana,
    ja sabiem que no era una princesa, vam quedar que vostè tira més cap a àngel, li agradi o no!

    (per cert, s’hi ha fixat que ens hem lincat el mateix dia? Je, je, em fan gràcia aquestes casualitats, vès quina cosa. Jo ho tenia pendent, i mira tu, el mateix dia!)

  20. perdedor diu:

    Senyor Sir William,

    volia dir que ens hem posat els enllaços respectius. Sí, home, allò que penses: “aquest bloc abans no el coneixia, però fa molts dies que hi vaig sovint i m’agrada, pudé que hi posi un enllaç a ca meva”.

    No m’emboliqui la troca, vostè, que és un “tremendu”, que ja el veig a venir…

  21. En el punt vermell ja nomes es veu una petitissima part del comtat de Kerry!

  22. Ostres, perdedor, és que fa segles que el volia afegir i mai hi pensava!
    Té raó, suposo que no puc tenir ángel i ser princesa alhora… no seria just per la Letizia!

    Sir William, això de que només buscava amistat està molt “suat” sobretot després d’intentar-me enlluarnar amb temes de grandària! 😉

  23. No, jo nomes busco amistat. M’agrada llegir, anar al teatre, el cinema, passejar. De moment amistat i despres ja veurem. Et plus si affinites.

  24. fardatxo diu:

    puc ser amic teu?

  25. Sir William, com a noia en edat de meréixer, li agraeixo profundament la seva oferta d’amistat, en especial venint de tot un Sir i, ara que jo ja he descobert que no tinc sang blava a les meves venes.. Però s’oblida que totes aquestes activitats que proposa com a base a tota amistat requereixen la presència “fisíca” i, és clar, malgrat el punt vermell irlandès aviat arribarà a Espanya, això no ens apropa prou…
    Això si, dins el cor d’Anna Tarambana, sempre hi haurà un raconet pel Sir de Blocat. Però per favor, no em faci buscar més paraules al diccionari, que els meus dos anys de francès tenen les seves limitacions! 🙂 😉

  26. fardatxo diu:

    sempre us queda la opció ryanair 😉

  27. Estic emocionat, amb olor de sofregit pero emocionat.

  28. Ui, i ara a esperar els resultats: que si colesterol, que si triglicèrids, que si plaquetes… Espero que no tinguis cap asterisc al costat de cap número!

    Jo els anàlisis de sang els aguanto, però el que no suporto són els d’orina: et lleves fas pipí en aquell potet i au… cap a cal metge. Vas pel tren i penses: porto pipí a la motxila… i si no he tapat bé el potet???

    Nosé. Tens la sensació que la gent et mira raro…

  29. Bé, de fet, no ho vaig comentar però l’analítica incluïa sang i orina… Em va semblar que era un tema massa íntim per tractar-lo al bloc… Vertaderament i, sense entrar en detalls és una mica fastigós portar pipi dins un pot, encara que sigui teu!

  30. Algu ha hagut de donar mai uns mostra d’esperma? Han de fer com una mica de fastig les revistes porno que hi deixen. Segur que hi ha pagines enganxades que no es poden obrir i segur que es on hi ha les millors fotos!!!

  31. Evidentment, la resposta és: no, no he donat mai cap mostra d’esperma!
    Però m’imagino l’escena i és de lo més anti-eròtic que un es pugui tirar a la cara!

  32. Jo a MTV una vegada vaig veure com els del Jackass van anar a un laboratori a buidar la iogurtera per a que els fessin unes analisis. Despres va sortir la metgessa a donar els resultats i tothom rajava de tothom.

Els comentaris estan tancats.