Sense poder fer res

El pitjor que et pot passar en aquesta vida és fallar, decepcionar o fer mal a qui menys s’ho mereix.[@more@]

I, no poder-hi fer res.

Simplement ser allà.

Lluny.

Pensant.

Sentint-te malament.

Sense poder fer res.

Quant a annatarambana

Una mestra que va amunt i avall per la vida, intentant ensenyar, malgrat li queda molt per aprendre!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 comentaris a l'entrada: Sense poder fer res

  1. Collons, amb aquest post com vols que deixi una parida?! Eh? Escolta, d’acord que era de basquet i no de futbol pero tampoc estic tan decebut.

  2. JAJAJAJA!
    Sir William, malgrat ja vaig dir ahir tens una part del cor d’Anna Tarambana, no parlo de tu…
    Gràcies per fer-me riure! Ho necessitava!
    No haviem quedat que era un secret això del partit del Barça?

  3. No, entre tu i jo no hi ha secrets! 🙂 🙂

  4. xavi diu:

    només martiritzarte i donar voltes sobre la mateixa cosa i pensar, seria collonut tornar enrere.

    Imagineu-vos per un moment que es pot tirar enrere, tu sol? la teva història? la dels altres? Al capdavall tots estem connectats i qualsevol petit canvi en la història d’un grup reduit ens arrossegaria a la humanitat sencera (juntament amb l’animalitat).

    Així que només ens queda assumir el passat i actuar al present per arreglar-ho en un futur.

  5. AhSe diu:

    Hi ha pitjor que això. Per exemple, fallar i adonar-te que has fallat només quan és massa tard.

  6. aNNeTa diu:

    sí… és de les pitjors sensacions que existeixen. però, jo sóc de les que crec que les relacions (del tipus que sigui) es construeixen dia a dia, instant a instant, detall a detall. per tant, encara que puguis haver fallat a algú, aquest o aquesta algú, amb el temps sabrà quan t’importa i sabrà entendre que tots i totes comentem errors.
    una abraçada i molts somriures!
    ànims!

  7. issis diu:

    pedir perdón o intentar remendar el error es otra posibilidad, ¿no?

  8. perdedor diu:

    No, dona, això no és el pitjor que pot passar. Seria pitjor que no se sentís malament. Seria pitjor que hi pogués fer alguna cosa i no la fes. Seria pitjor que no hagués necessitat escriure-ho al bloc. No se senti dolenta, tots fallem…

  9. M’adhereixo plenament a la reflexió del senyor perdedor. Mentre et quedi un rum-rum de consciència que et vagi burxant i et faci sentir malament serà que tan tan tan dolenta no has estat.

  10. potser diu:

    Es pot fer mal sense intenció?
    Qui es decepciona és qui s’ha construït massa expectatives.
    Sempre es pot demanar perdó.
    Ser un mateix és bàsic per no enganyar a ningú. Tenir por de fer mal és deixar de ser un mateix i començar a fer mal de debò. No t’atabalo més!

  11. No ho sé, també queda el perdó. Potser encara més lluny, però hi és. De totes formes, millor la distància que les venjances.

  12. Qui es decepciona és qui s’ha construït massa expectatives.
    Aquest el problema… Les expectatives dels altres.
    I, fer mal… a vegades pot ser un bé.

    PEDAZO RESACÓN! Per favor, per favor…. que ve que baixava aquell Lambrusco fresquet…

  13. Es que ja m’imagino l’escena d’ahir. No hi ha res mes divertit que veure una reunio de noies que van amb el puntillo i comencen a riure per res. Si, el Lambrusco s’esta convertint en un mite. Jo com soc un mestre cerveser sempre em demano una birra Moreti.

  14. gemminola diu:

    Vinga dona, que les coses es posen sempre al seu lloc amb el temps… I si no podem fer res, de res, tampoc ens podem anar torturant…

    Beure és mooolt dolent!

  15. Jo crec en la gent per definció, així em van les coses! Ma mare diu que vaig amb el lliri a la mà. I, suposo que té raó.
    Per més que me la fotin, sempre acabo confiant que la humanitat no pot estar pas tan malament. M’ho acostumo a passar malament, perquè sempre acabo tenint la sensació que no rebo el mateix que dono… però, sóc així de bleda!

  16. Potser l’error que cometen és pensar que tothom pot donar per igual. I, cada persona té les seves limitacions.
    Jo, també he passat èpoques en que creia que no podia contar amb ningú i em prometia no confiar en la gent perquè no me la tornessin a fotre però, tard o d’hora apareix algú que està allà quan ho necessites i sense esperar res a canvi.
    Però, bé… les relacions amb les persones són complicades. I, jo no en sóc cap experta.

Els comentaris estan tancats.