Men’s underwear

Com és usual en aquestes dates he acompanyat a ma mare a comprar uns slips. Vaja, uns calçotets. Però shhhhhhhh… no ho dieu a ningú, que són un regal sorpresa pel meu pare, que també és un Lleó com jo!

N'estic convençuda que com gairbebé tots els homes del món, abans que ma mare entrés en joc, qui els hi comprava era la meva àvia.  De mica en mica i, de manera subtil, ma mare, com totes les dones, va anar imposant el seu criteri calçotil, pel bé de la relació.

[@more@]

La veritat és que el dependent no comença amb molt bon peu la venda de l'article. Després que ma mare li indiqui el tipus de calçotet, ell fa un resum dient:

"Vol un slip clàssic"

Ui, ui, ui… que això a ma mare no li ha agradat. Ui, ui, ui… que haurem d'acabar amagats rere el taulell.

Ma mare demostrant un auto-control sense precedents continua explicant que vol un slip clàssic però divertit.

"És que d'slips clàssis només en fan de blancs, negres i blau mari"

"No, no…"

El dependent s'anima, comença a parlar de les marques de calçotets, de que si ell fos fabricant faria les coses d'una altra manera, que els empresaris calçotils només pensen en els joves i tenen la població adulta abandonada, que si…  Déu meu! Aquest home és una mina! I, el tenen de dependent!

Ma mare perd la paciència i fa una afirmació categòrica:

"Vull uns CALVIN KLEIN"

Per un moment, crec que dirà Hombre ya! I, punto!, però ho deu pensar, només.

El fet de definir marca no millora la situació i, jo insinuo que potser podríem comprar uns calçotets a mig camí entre boxers i slip. Però ma mare no ho veu clar:

"Nena… després de 30 anys, sé molt bé què li agrada a ton pare. I, això no se m'ho posarà"

Jo estic negre! Bé, més aviat estic vermella! Enmig de tantes caixes amb homes amb calçotets apretats estic perdent l'oremus. No puc pensar amb claredat, per favor, per favor quants pectorals per tot arreu!

Mentre jo segueixo fantesejant el senyor dependent ens ensenya un model de calçotet que jo crec que pot ser el triomfador, però m'equivoco:

"No, no, no! Desenganyi's"
li diu ma mare al dependent "aquest teixit amb un culet de 20 anys queda molt bé, però passada una edat no hi ha qui ompli això. Li farà arrugues"

No se perquè, però sentir a ma mare parlant de culets amb un desconegut em fa molta gràcia. O, vergonya. O, ves a saber què… Que estic confusa! Que els paios anunciants de Tommy Hilfinger tenen delicte!

Quan escollim dos models de calçotat passem al torn dels mitjons. Comprar mitjons és més fàcil. Sobretot perquè el senyor dependent s'aixeca els pantalons i ens ensenya el model que porta, que a ell li ha donat molt bon resultat. Això és un festival i, encara no hem triat la samarreta imperi!

Tot plegat és pot titllar d'instructiu, com si no hagués après que a la secció de roba interior masculina hi ha més dones que en una perruqueria el dia abans de la boda de la filla de la veïna?

 
 

Quant a annatarambana

Una mestra que va amunt i avall per la vida, intentant ensenyar, malgrat li queda molt per aprendre!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.