La Ventafocs, versió Tarambana

Hi havia una vegada una petita.

Una petita?

Si, estimats lectors i lectores, hi havia una petita.

Una petita què?

Coi! Una petita! Mira que en sou de curts! 

Una petita nena? Una petita casa?

No! No, no! Una petita

No ho entenem. Perdona, però no ho entenem! 

D'acord, d'acord! Seré més gràfica, m'heu surtit curtets, què hi farem… 

Hi havia una vegada una petita

[@more@]

 

 

No! No! No! Que dolent! Quin acudit més dolent! Oh! Per favor!

Tan dolent és?

Si, molt.

Perdó… Prometo esmerçar-m'hi més a partir d'ara. Va, que continuo.

Hi havia una vegada una anegueta molt bufona. Però estava acomplexada, perquè ella volia trobar el seu príncep blau. I, és clar, tots sabem que els príncpes no es casen amb aneguetes bufones, és casen amb noies rosses amb germanastres o que s'adormen durant cent anys, o que viuen amb set nans. L'anegueta estava molt tristeta però vet aquí que un dia se li va aparèixer una fada bona!

La fada bona li va concedir el desig de convertir-la en noieta durant unes hores per poder anar al ball. Perquè hi havia un ball, que jo ho sé, perquè m'ho estic inventant així, sobre la marxa.  

Però! Però! La fada bona no era tan bona com semblava i enlloc de concedir-li un desig a interés fix, li va concedir un desig a interés variable. L'anegueta que no entenia de TAEs ni d'Euribors va acceptar. Amb això us vull dir que la fada, la molt marrana, la tornaria a convertir en anegueta si no aconseguia casar-se amb el príncep. 

L'anegueta va dirigir-se a palau pujant amunt amunt per una escaleta!

 

 

 L'escaleta l'havia de dur dins el palau:

 

 

 Un palauet de res…

  

 

 I, així que ja tenim a la nostra anegueta convertida en noieta puja que pujaràs:

 

(Potser no havia dut la indumentària més apropiada per tal ocasió però la llegenda diu que el príncep era una mica talós i no sabia ballar massa bé, per tant unes Camper eren l'opció més adequada)
 
I, ella puja que pujaràs! Però, ai las! De cop i volta perdé una sabateta! (Amb molta naturalitat i gens d'estudi, eh?)
 
 
 

 
Però el pitjor de tot no és això! Quan arribà a dalt de tot no la deixaren entrar! No pas perquè anés descalça o anés amb Camper o, no hagués pagat l'entrada! No, mal pensats! Resulta que a la porta de palau un uixer et demanava la contrasenya: "Neuschwanstein".
 
Però per més que ho intentava i ho intentava només li sortia:
"Quac! Quac!"  Així, amb dígraf i tot!
 
Malgrat tot, ella no perdé l'esperança i cregué que el prínep al veure la sabateta la buscaria i així es podrien casar i ser feliços per sempre i firmar una hipoteca a 50 anys. 
 
Però no fou així! El príncep no tan sols no buscà la propietària de la sabata sinó que a més a més, es casà amb una paia que resulta que havia estat periodista de TV1! Per favor! On anirem a parar!? S'estant perdent els valors!
 
La noieta tornada convertir en anegueta va decidir buscar un altre príncep. I, buscà i buscà molt:, per tot arreu:
 
 

 

I, busca que buscaràs:
 

 Voltà i voltà molt, incansable!

 

 

Potser es va entretenir una micona de res…

 

 

 

 

 
No hi havia manera de trobar l'inútil del príncep blau.  Estava desesperada, es trobava en una espiral de dubtes.

 

 

Al no veure la sortida, la nostra anegueta es va donar a la beguda.

 

 

I, quan ja no li quedava res en què creure, quan ho donava tot per perdut el va veure. Era el granotet més bufó que mai havia vist.

 

 

 

Agafant energies de ves a saber on i, prenent cafè per la ressaca…

 

 

Va acostar-s'hi i, li va picar el seu ullet d'anegueta i al veure com ell li somreia s'hi va acostar i es van fer un petó.

 

 

 

I, ara viuen feliços a l'estanc, no al de tabac, no! Sinó en un estanc boniquet on també hi viu el Nemo i els peixets de l'anunci de quan érem petis de Pezqueñines no gracias i, conte contat ja s'ha acabat.

 


 

I, aquesta és la història de l'aneguet que he acollit a casa meva després de trobar-lo classificat com a Bathroom Amenity, junt amb sabonets i llimes d'ungles i tovalloletes en un hotelet d'aquests móns de Déu.

Quant a annatarambana

Una mestra que va amunt i avall per la vida, intentant ensenyar, malgrat li queda molt per aprendre!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

31 comentaris a l'entrada: La Ventafocs, versió Tarambana

  1. musa diu:

    Ostras! Ara als hotels deixen aneguets de bany als lavabos de les habitacions? Què bo!! Boníssim! xD

    Tothom parla molt bé del castell del rei boig, però sempre m’ha quedat esquerrer per anar-lo a visitar. Tard o d’hora caurà, això segur…

    Bentornada, tarambana!

  2. AlImbUrg diu:

    Va, reconeixe-ho, has anat fins a Baviera en busca d’un castell ben mono mono, per poder fer-nos aquest post!!jejeje´
    PD1:La granoteta per molt pintada que la pintem, no pot disimular que és un gripau!Vès no vulgui enganyar a la petita!
    PD2:Ojuuu!!Si l’anunci dels Pezqueñines no gracias va funcionar, a hores d’hara la granoteta i la petita poden ser història!!
    PD3:Res, t’agraden els imparells.

  3. onix diu:

    plas plas plas (aplaudiments) que si no sembla q et foto d’hòsties 🙂 genial sublim!!!! em trec la pamela
    ;)****

  4. XeXu diu:

    Quin post més brutal, magnífic! M’ha agradat molt la història que expliques, i encara més m’ha agradat recordar Munic i Neuschweinstein, un dels millors viatges de la meva vida. Espero que l’hagis disfrutat tant com jo vaig fer, segur que si. Bentornada a la blogosfera Tarambana!

  5. XeXu diu:

    Quin post més brutal, magnífic! M’ha agradat molt la història que expliques, i encara més m’ha agradat recordar Munic i Neuschweinstein, un dels millors viatges de la meva vida. Espero que l’hagis disfrutat tant com jo vaig fer, segur que si. Bentornada a la blogosfera Tarambana!

  6. La Xica diu:

    D’això en dic jo fer un bon remake! ^^
    bentornada de vacances!

  7. elur diu:

    totalment d’acord amb la Mery Cherry… com he rigut!!!!

    un post genial, mosseta!!
    bentornada i gràcies pels riures, sempre van bé!!

    :*

  8. Boira diu:

    Fa poc que he començat a tarambanejar però ja em tens aquí més que enganxada! M’ha agradat moltíssim. Ja veig que l’anegueta a viatjat molt aquest estiu.

    Un besitooo!

  9. Com sempre un gran post, tarambana…

    Gràcies per passar per casa, pel comentari, per visitar el pati i que t’agradin les vistes…

    No poden competir amb les teves, però vaig fent…

    Moltíssimes gràcies de nou…

    Amb el teu permís… un petonet dolç
    ;¬)**

  10. DooMMasteR diu:

    Jajaja!! M’ha agradat molt!!
    Veig que les vacances han anat bé 🙂

    Bentornada!

  11. musa, donen de tot, eh? A mi m’agrada especialment el KIT COSTURERO!

    alimburg, home el castell només era una excusa pel veritable objectiu del viatge: emborratxar-me amb cervesa alemanya!

    Onix, et treus la pamela? NO sabia que eres amiga de la dona del Bobby, el germà del JR, a Dallas!

    Xexu, l’he disfrutat molt molt i molt! I, ell a mi també! 😛

    Xica, és la nova Pretty Woman!

    Tirai, el pots explicar a les nebodes! Cap problema! 😉

    Mery Cherry, va ser un gest totalment espontani! 😉

    Elur, m’alegro que hagis rigut! Jo no sé si plorar perquè s’han acabat les vacances!

    Boira, doncs benvinguda al meu bloc!

    Barbollaire, gràcies a tu per passar per aqui! Un petó ben dolç!

    Doommaster, si, si… ja he tornat! Snif! Snif! Menys mal que sou aquí! 🙂

  12. Bentornada Tarambana! Un post b-r-i-l-l-a-n-t!

    Ei, és molt xula l’anegueta! I més fàcil de transportar que el gnom d’Amelie, m’imagino! 🙂

  13. Fantàstic! Un magnífic conte, just quan l’enyor es començava a fer insuportable. Bentornada!

  14. menxu diu:

    Un Hotelet que té llima d’ungles pot permetre’s el luxe (i mai millor dit) d’ésser pronunciat diminutiu??¿?¿??¿¿ xD

  15. vilapou diu:

    I quina escala!!!

  16. Vier diu:

    Brillant! Excepte l’acudit amb petita, clar 😀

    Això de l’aneguet a l’hotel em sembla un detall de gran qualitat. Ara, que devia ser un hotel dels bons, perquè si després se’n va de compres a LouisVui i Dior, és que sap el que es fa quan es converteix en princesa.

    Per cert, que hi ha lloc per al cranc Sebastián, a l’estanc?

  17. Dessmond diu:

    Tu ves-lo exhibint mentre el feu veure cervesa. Aviat tindràs els de Greenpis al darrere acusan-te d’alguna perversió encara per catalogar.

  18. Striper diu:

    Molt bé Anna, tornas amb una historia maca i sorprent benretornada.

  19. Jo Mateixa diu:

    Senyoreta Tarambana, primer de tot bentornada de les seves vacances, segona cosa…bueno que quant us caseu tu i el gripau???? 😛

    Petonets guapissíma!!!!!!

  20. Piritione, molt més fàcil de transportoar, benvolgut Zinc! 🙂

    Jordi Jordi, gràcies, un petó!

    menxu, l’hotelet era un HOTEL! La veritat és que de tots els que vam anar era el que sortia més del pressupost! Però no en vam trobar cap més barat per la zona! Menys mal que només era una nit!

    mossen, i, perquè no ha vist les calcetes! 😉

    vilapou, ui! En tinc una per enviar-li i no hi penso, mai!

    Vier, a l’estanc hi ha lloc per tots! 🙂

    Dessmond, jajajajajajaja! 🙂 Quin riure!

    Striper, gràcies!

    Jo mateixa, ara flipo amb la metàfora que t’has muntat! Si ja ho dic jo que sovint em creieu més profunda del que realment sóc!

    apocalipshit, tots anem tornant de mica en mica! 🙂

  21. onix diu:

    TARAMBANA’S DEEP jajajja XDD shtttttt calla q jo soc la su.ellen HIP!!

  22. brewsters diu:

    No volíem marxar sense acomiadar-nos i donar-te les gràcies pel teu suport.
    Una abraçada molt forta.

  23. Orbison diu:

    Noia !!!, sensacional !!!….es que no em surt res més, espero amb ganes el seguent ….
    A cuidar-se que es sà..!!

  24. Roi diu:

    uala Tarambana, benvinguda de nou!
    aquest aneguet és molt cool!

  25. Clint diu:

    Caram tu! sembla que hagis pensat en el bloc al fer les fotos! jajaja molt maco el conte i quina bona pinta aquest café amb llet!

    Jo que venia a veure la redacció “que has fet aquestes vacances?”

  26. roser diu:

    Em costarà però diré tarambanejar , osti quina troballa. Voltant i tarambanejant he arribat a la teva sensacional i divertida “redacció” de vacances? o no?, tal li fa, m’ha agradat!

  27. roser diu:

    Em costarà però diré tarambanejar , osti quina troballa. Voltant i tarambanejant he arribat a la teva sensacional i divertida “redacció” de vacances? o no?, tal li fa, m’ha agradat!

  28. roser diu:

    Em costarà però diré tarambanejar , osti quina troballa. Voltant i tarambanejant he arribat a la teva sensacional i divertida “redacció” de vacances? o no?, tal li fa, m’ha agradat!

  29. roser diu:

    Bé, t’ho havia de dir, t’he tarambanejat el dia d’avui (dia de no sé què dels blo.s! I perdó, en veig tres, és que això no pita!

  30. antoni diu:

    Genial!
    Molt original i divertit!
    Una manera diferent de veure les coses, cosa que ultimament es troba a faltar.

    De bloc en bloc i clico perquè em toca!
    …ai no que això era una oca, be tant se val!

  31. Ulisses diu:

    jajajajaja
    quina història més bona 😉

Els comentaris estan tancats.