De Vacances amb la Tarambana

Me acuerdo cómo si fuera hoy: Friederich tenía un granero, peró se le quemó. Dios mío como ardía el granero de Friederich con tía Henrietta dentro!

[@more@]

Em diu, amb veu de doblador de pel·lícules del oeste, mentre voltem pel Vogstsbauernhof.

Con la madera del granero, Friederich construyó una balsa para cruzar el Rhin. Peró se le hundió. Y, tía Henrietta se ahogó. 

"Però no estava morta, ja?"

Diantre! Murió otra vez!

Em diu amb aquella veu de doblador sexy de pel·lícules de l'oest, mentre deixem Shaffhausen camí de les cascades del Rhin.

Friederich, no te olvides de su tío bastardo cariño, ens acompanya durant garirebé tot el viatge. També bé amb nosaltres un mexicanet molt bufó que es posa nerviós quan travassem la frontera de Suïssa i diu, amb una mica de veu de pito:

"Dios mío, Lupita! Nos regresaran, pues!" 

Afortunadament, de tant en tant, apareix un alamenot que diu:

"Bitte, zwei bier" amb veu enfada i posa una mica d'ordre.  

Jo també havia dut amiguetes amb mi. Evidentment la Tarambana, que per primer cop no ha robat cap souvenir, coi… m'estic reformant! També la repel·lent profe d'anglès i, l'estudiant frustrada d'alemany:

"Ja, ja, ja… Danke! Zwei Bier, zwei latte und zwei apfelstrude, zwei de tot i força… alles clar!

He après a volar a la manera de la Selva Negra: Cucu, cucu… perquè allà als ocellets no fan piu-piu, com aquí! Allà fan Cuckoo…Cuckoo… Perquè és la regió dels rellotges de Cucko… que ho sé jo, que ho he vist, però no n'he comprat cap d'això, gràcies, ja anem servits d'horari a casa! 

La veritat és que hem anat molt carregats de tots nosaltres. Tan que sovint a la nit, l'habitació semblava el camarot del Germans. Y, dos huevos duros! Meeeeeeeec… Que sean tres!

Ara ja som aquí. Una mica enyorats del parentesis, però contents que les vacances les acabem junts. Perquè això vol dir que en començarem unes altres, plegats també.

I, ara algunes de les 300 fotos en el meu abandonat flickr. Si cliqueu sobre la imatge anireu a parar al "set" de la Selva Negra. Per veure les imatges en gran, cliqueu sobre cada una d'elles.

 

 

 

 

Quant a annatarambana

Una mestra que va amunt i avall per la vida, intentant ensenyar, malgrat li queda molt per aprendre!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 comentaris a l'entrada: De Vacances amb la Tarambana

  1. Vier diu:

    Pobre tía Henrietta, quin viatge li deveu haver donat.

  2. mafalda diu:

    El meu condol per la tieta Henrietta.
    Carai, això són vacances i el demés, punyetes!
    Suposo q ho recomanes com a destí, oi?
    Per cert, ja tens destinació pel curs vinent?

  3. XeXu diu:

    Com segueixis parlant d’aquest viatge em posaré a plorar, perquè em porta molts record agradables (però que malauradament no són més que això, records). Crec que has fet gairebé el mateix que jo vaig fer, carai, és que els catalanets tenim poca imaginació?? Freudenstadt… a la Schwarzwald… em va encantar… si mai m’hagués de casar en una esglesia (Déu no ho vulgui), voldria que fos allà.

  4. Vier, pobra dona! Com la vam fer patir! 😉

    Mafalda, hi rcomano totalment!

    XeXu, no ploris, tiu! Que jo també ploraré!

  5. oriol diu:

    Ben tornada tarambana, muack…muack.. dos petons….meeeck ¡que sean tres!!

  6. Clint diu:

    jo també vull morir.me dues vegades!
    Per cert, vareu trobar al Tarzan negre?

  7. Jo Mateixa diu:

    Collons, com son aquesta gent que es moren dues vegades, no??, i a mi, que m’has portat un souvenir?? 😛

    Ara em miro les fotos…300??, joder, que he de sopar nenaaaaaaaaaaaa :-S

    Petonets!!!!!!!!

  8. Quan m’imagino aquest tal Friederich em ve al cap el James Stewart.

    Però el curíós del cas és que la tia Henrietta també me l’imagino amb la fesomia del James Stewart.

    Diantre! És greu?

  9. Striper diu:

    Ostres quina gent, ptser rara o potser diferent.

  10. Tania diu:

    Hola Anna! No te’n fiis mai d’una dona que pot morir dues vegades, això vol dir que no és humana brbrbr en fi, que he jo acabo de resuscitar com la Henrietta, però amb un nou dni, segur que sabràs qui sóc de seguida 😉 Petons i ara que tinc més temps ja em passaré més sovint a fer-te visites!

  11. Mossen, oi tant! Buff!

    oriol, dos petons ben sorollosos!

    Clint, el tarzan negre? Mmmm… noooo…

    Jo mateixa, no dona… que no són 300… són algunes de les que puc ensenyar! O bé, perquèno hi surto o bé perquè són més o menys potables…

    Zinc, Diantre! No sé si és greu! Suposo que es podria considerar més greu que fossis fan de la Núria Feliu… Amb tot el carinyu i respecte.

    Bubble, no les post veure? oh!

    Striper, i no és fantàstic ser raru o diferent!

    Tània, però és que tia Henrietta és molta Tia Henrietta i,li hem agafat carinyu i tot!

Els comentaris estan tancats.