Pàgina en blanc?

Hi ha dies que no faria res més que escrciure.

Però alhora sóc incapaç de continuar o acabar allò començat. Històries a mitges, paraules que a peu de document intenten recordar-me, a través de mesos i fins i tot anys, allò que havia de ser una història fantàstica.

[@more@]

Com la història de la PUÇA TUCA. Si voleu un nom ridícul per una història, però la Puça Tuca no era ridícula, era aventurera, era dinàmica i tan emprenadora que va deixar el pelatge de gos que era casa seva i es va veure empesa en un viatge fantàstic. La Puça Tuca duia un llaç vermell, era un tros de fil que li havia quedat enganxat del costurer de casa l'amo del gos. El gos tenia un nom però ara no el recordo i em fa mandra obrir el documnet. Però tampoc era important dins l'argument. La Puça Tuca a 5 pàgines a Word, abandonada i oblidada des de fa anys.

A mi la pàgina en blanc no m'ha fet mai massa por. Potser perque escric per plaer. El que si que em fa por, o més que por m'avorreix són les històries que deixo a mitges. Grans catedrals que van perdent força a mesura que avanço en caràcters i la històra es va descabdellant dins meu.

Em manca constància, potser?

Fins i tot he pensat que l'escriptura assidua al bloc, que obliga a certa mesura en quant a llargada, tot i que jo sovint ho oblido, m'ha fet perdre l'hàbit, la constància que abans tenia. Els posts no deixen de ser escriptura express. De fet, hi ha qui no es creu que pugui escriure en un quart d'hora. Però per mi és així, un cop tinc la idea i vaig estirant el fil, només és qüestió de deixar-se portar. Ara mateix 1 quart just i post llest. Falta un final, cert. Hi dedicaré uns minuts més.

 
A banda del títol, el final és el pitjor.
 
Potser per això em costa acabar les històries començades, perquè pressento el final acostant-se a cada picar de lletra i no sé com afrontar-lo. Malgrat ja és dins meu.
 
Nota final 1: El gos es deia Raspall
 
Nota final 2: Perdoneu, però m'acabo de rellegir la història i és genial. No sé perquè la vaig deixar a mitges. LLàstima que sigui incapaç de continuar-la. 
 
Nota final 3: Res, ja sabeu que m'agraden els imparells.
 
 

Quant a annatarambana

Una mestra que va amunt i avall per la vida, intentant ensenyar, malgrat li queda molt per aprendre!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Pàgina en blanc?

  1. gemminola diu:

    Hauràs d’ensenyar-nos aquests relats, segur que així t’obligues a tu mateixa a donar-lis un final! 🙂

  2. XeXu diu:

    Dona, toca animar-te a continuar aquest i altres relats que tinguis a mitges. Per quan el llibre de contes de la Tarambana?

    A mi tampoc no m’espanta la pàgina en blanc… però trigo una mica més a escriure els posts…

  3. Jordi diu:

    Podrien fer una bonica parella la puça Tuca i el cargol Pol… una altra història començada.

  4. Tu quan van tancar la Tuca vas agafar un trauma que encara et dura.

    Jo omplo pàgines en blanc, en blanc, pàgines en blanc amb el teu nom. Perestroika – Sau.

  5. Doncs ja saps què et toca: acaba la història de la Puça Tuca i penja-la per capítols al bloc, que la volem llegir!
    (M’equivoco o en un cuentu del Pere Calders hi havia un gos que es deia Raspall?)

Els comentaris estan tancats.