L’informe PISA

Com de costum l'informe PISA ens fa anar de corcoll. Hi ha una part de mi, que està convençuda que als polítics se'ls en refot el què fem a les escoles i instituts sempre hi quan els resultats de l'estadística siguin favorable.

[@more@]

Anem a la cua. Però em sembla terrible que El Periódico triï unes orelles de burro per il·lustrar els resultats. Crec que frivolitza i no dóna prou importància a un tema vital pel futur de la nostra societat.

Cal una relativització dels resultats. Al meu parer comparar dues societats tan diferents com Finlàndia i Espanya és del tot absurd. El model educatiu i social queda separat per un abisme i, siguem sincers la seva política d'immigració i la seva situació geogràfica influeix directament en els resultats.

No és el mateix una societat on les onades de nou vinguts omplen les aules que una altra on la immigració és mínima i si hi és present té com a representants altres col·lectius: o bé immigrants del primer món o bé de països de l'est on hi ha el valor i l'apreci per de l'educació.

Però hi ha molt més a dir. Hi ha el model social. I, no els pares sinó la societat. Una societat on sovint famílies benestants fan seguiments a famílies desfavorides des de la pròpia escola. Una societat on la religió luterana invita i inculca la lectura des de ben petits. I, una societat i família possiblement més compromesa.

Perquè, de què em serveix conciliar feina i família si el temps que guanyo vaig al gimnàs? De què em serveix intentar educar a un nen si al pujar al tren sóc el primer que no s'aixeca al veure a un senyor gran? De què em serveix dur al nen a l'escola si desautoritzo al mestre/a? 

I, a mi? De què em serveix tenir la preparació que tinc si rebo el mateix tracte que la mestra que va passar justet la carrera? Cal que m'autoexigeixi tant si des de la universitat i des dels equips directius no valoren la "diferència" que hi ha en quant a preparació i compromís?

Quan entendrem que els mestres d'infantil i primària, i els especialistes, són la base importantíssima d'un sistema educatiu?

D'altra banda hi ha la qüestió de nivell. El maleït nivell. Evidentment per pujar el nivell cal ampliar continguts, objectius, incrementar l'exigència. Doncs, jo crec que ens ho hem de replentajar. Potser el problema del nivell és que hi ha buits de coneixements. De voler córrer tant, de voler fer tant, no aprofundim, no madurem, no interioritzem, no integrem res dins nostre.

Per exemple. La lecto-escriptura. Molts països no la inicien fins els 5 o 6 anys. Nosaltres no, des de P3 ja bombardagem als nens amb lletres, noms i frases. De la seva realitat propera, evidentment! Que això mai falti. La realitat propera i la contextualització. 

I, les editorials, ai, les editorials! Que sovint marquen més el camí que el propi Curriculum. On s'es vist que renovessin llibres abans que surti la nova Llei? No hauria de ser al revés?

I, la inexistent cultura de l'esforç. La manca de sacrifici, de treball, de constància. Això s'educa des de l'escola i des de casa. 

I, la manca de diners, de recursos humans , materials, tecnològics, la manca d'iniciativa real per tirar endavant.

Sovint des de l'escola ens sentim com insignificants formiguetes utòpiques que no fan més que ser avaluades i mirades amb lupa. Formiguetes que mai arriben dalt cap muntanya perquè la muntanya que escalem no té cim, és un camí sense fi.

I, … 

I, tant.

I, tan poc. 

 


Per educar a un nen cal tota la tribú.

Proverbi africà, recuperat per José Antonio Marina, en el seu llibre Aprender a vivir.

Quant a annatarambana

Una mestra que va amunt i avall per la vida, intentant ensenyar, malgrat li queda molt per aprendre!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 comentaris a l'entrada: L’informe PISA

  1. Jo Mateixa diu:

    Ja sabia que en un moment o altre faries un post sobre el tema, suposo que per que t’afecta molt més d’aprop que a la resta.

    Nena els mestres estan per ensenyar les assignatures i els pares per educar als fills, però si els mestres no controlen l’educació de la canalla a les escoles i els pares no fomenten la cultura a casa…cagada blas, no?

    Un petonarro de cap de setmana, que vagi be!!!!

  2. Jo ja fa anys que dic que això de comparar-nos una i altra vegada amb Finlàndia és una tonteria…. I no només en educació primària, en ètica, i nivell de vida hauríem de tenir una mica més d’orgull. O sinó perquè venen tots a jubilar-se a la mediterrània?

    Aquestes idees s’haurien de generalitzar una mica més… a veure si arriben als periodistes!

  3. mafalda diu:

    Noia, em trec el barret. Això és dir les coses clares i el demés són tonteries.
    Aplaudeixo i m’afageixo a cada una de les teves paraules.

    Per cert, i aprofitant l’avinentesa, què en penses de la nova llei d’educació i del fet que els/les directors/es puguin escollir els mestres de l’escola? No és una arma de doble fil, aquesta?

    Bon cap de setmana, guapa!

  4. Jordi diu:

    Partint de la base del meu desconeixement d’aquest tema, la teva exposició m’ha semblat clara i contundent, a més s’assembla bastant a la d’un amic que és mestre de secundària.
    Des del col·lectiu dels xulo piscines proposem la Tarambana com a consellera d’ensenyament 😉
    Per cert, premi per tu per haver encertat la influencia Klimt.

  5. denea diu:

    Bé tot s’ha de dir que el model de Finlàndia és l’ideal, ara que es clar, s’ha d’anar amb molt de compte i anar una mica més enllà a l’hora de parlar de dos països tant diferents, que com tu dius parteixen de realitats socials ben diferents.
    saps q penso jo? que no interessa. Interessen resultats i encapçalar les llistes. Res més. Nens formats, educats i amb esperit crític? per què Tarambana? per què un dia s’alcin i es queixin contra tot el que està passant? no interessa. He publicat un post sobre el sistema educatiu espanyol, per si t’interessa i t’hi vols passar…
    anims, i a seguir lluitant!!!^_^

  6. Jo Mateixa, tocava escriure del tema. No tan perquè sigui mestra sinó perquè hi crec. Però en educació tots i totes hi tenim molt a dir, siguem o no mestres. La societat i el futur és de tots! petons!

    Vullunfestuc, estic d’acor. No hem d’oblidar que els països nòrdics tenen els index de suicidi més elevats d’Europa però PERÒ… hi ha coses que les fan molt millor que nosaltres!!! Encara ens queda un bon tros per caminar!

    Mafalda, la nova llei? Buf! El tema de l’equip directiu trinat és molt complicat i se’n pot anar de les masn. Favoritismes, amiquismes, poca objectivitat, repressàlies però també pot motivar i crear bons equips i ben cohesionats. Tot depen de l’equip directiu. A mi em preocupa més el “sistema d’avaluació”. Perquè EL COMPROMÍS ESCOLAR s’cabarà medint amb el numero d’hores extres que fem a l’escola, o es pot utilitzar amb xantatges del tipus: ens hauríem de quedar a les 5 per… Tinc por que la pública no acabi copiant el model de control de la privada i, precisament això és el que hauríem d’evitar. Perquè per experiència us dic que sentir-te collat i control·lat et crea una tensió increïble i t’acaba amargant!!!

    Jordi, jo consellera? Nooooo… no sabria ni per on començar! A les barricades hi ha els bons, un cop al poder oblides facilment!

    Denea, tota la raó, no interessa! 🙂

  7. mramon diu:

    Per educar a un nen cal tota la tribu.

    I, ara per ara, on és la tribu?
    El que volem és uns horaris com els actuals?
    On és la part de la tribu familiar si encara hi ha qui necessita o creu que treballar fins les tantes és un bé?
    A Finlàndia, com en altres llocs, treballar a certes hores es considera una deslleialtat cap als teus.
    En aquí passa el mateix?
    Quantes assignatures fan un semestre a Finlàndia?

    Què en pensen els finlandesos de la nostra organització per cursos al Batxillerat per exemple?

    I, l’alumnat (altra part de la tribu) quin grau de responsabilitat en tot això té?

    Us aconsello llegir l’informe de la Fundació Bofill i escoltar la contra d’Emili Teixidor a Catalunya Ràdio d’avui.

    De tota manera, visca la tribu!

  8. XeXu diu:

    Jo ho tinc ben clar que els mestres de primària són la base de l’educació, i són el primer pas per crear una societat una mica més cultivada i emocionalment avançada. Però calen uns pares més responsables, d’això no hi ha dubte, més conscienciats en fer la part que els toca i deixar que els mestres facin la seva. Ara bé, pel que tu expliques de tu crec que ets una persona preparada i compromesa, però suposo que entendràs que no tots els mestres són iguals i tenen les mateixes ganes. Jo crec en el concepte mestre i la seva importància, però de vegades les persones fallen. No te m’ofenguis, sius plau, ja he dit força altres vegades en aquest mateix espai que crec que els mestres tenen una importància vital en l’educació de la canalla, i per tant en el creixement d’una societat, poques professions són tan importants en el meu entendre. Una d’elles, els metges, també compten amb un bon nombre de mediocres, i això no se li escapa a ningú. Entre els mestres segur que també n’hi ha, així que tot ve a ser un cercle viciós que entre els uns i els altres, la casa es queda sense escombrar.

  9. Jordi diu:

    Xexu, permet-me que discrepi una mica del teu escrit. Tret que entenguis la educació com a ensenyament i formació, els i les mestres no són i no han de ser la base de l’educació. Crec que aquest paper i l’educació de les emocions correspon a la família i a l’entorn (la tribu). És l’ensenyament i la formació que correspon als mestres. En tot cas pel que fa a l’educació l’escola hauria de complementar la tasca de la família. Passar aquesta responsabilitat al professorat és fugir de la que correpon als pares i mares.
    Estic d’acord amb tu que un mal mestre pot ser demolidor, però exactament igual que un mal arquitecte, un mal metge, una mala ministra de foment o un mal xulo piscines…

  10. A tots, Gràcies pels vostres comentaris! El tema de l’educació és molt complex i prendre decisions al respecte és difícil perquè hi intervenen molts factors. Hi ha molts elements com ara recursos econòmics, tecnològics o elements com la televisió, joguines, activitats extra-escolars… jo crec que la clau està en els recursos humans. Al cap i a la fi, nosaltres som qui gestionem el temps i els diners en els diferents àmbits: casa, escola, esplai, cangur…

    No sempre som conscients que tots formem part de l’entremat de l’educació i, en som; fins i tot quan travessem un semàfor en vermell mentre hi ha el sofert pare que espera pacientment amb el nen al costat.

    Hi ha moltes coses que interfereixen en la formació de l’alumnat i per tant en els resultats. Cal un nou model d’escola, replantejar-nos fins i tot els dos primers cursos de secundària, l’antic 7 i 8 D’EGB, on es concentren molts professors (que no mestres) que no han sabut adaptar-se al canvi d’edat d’alumnat.

    I, moltes coses més. Podríem estar hores debatent. I en cap moment seria una pèrdua de temps perquè malgrat no en trauríem cap conclusió hi hauria un rau rau que ens quedaria dins nostre i això ja és molt!

  11. Ricard diu:

    Molt complexe aquest tema de l’educació. I tampoc tinc clar si el debat a hores d’ara està centrat en l’educació o en l’ensenyament o potser en l’afany de guanyar posicions en aquesta cursa entre estats que sembla que és l’informe PISA. Jo soc el primer i tu ets el darrer.
    Què està passant amb tants informes sobre l’estat de l’ensenyament al país, que no de l’educació ? Quins interessos s’amaguen al darrera de treure en primera plana dels mitjans totes aquestes dades sempre negatives ? Començo a sospitar que hi ha alguna intenció oculta i no m’agrada gens. Com sempre algú ens vol manipular.

Els comentaris estan tancats.