Escapant a la crítica

 ESCAPANT LA CRÍTICA. Pere Borrell
 

 

 

 

Us vull mirar. A la nit vull sortir de la tela i passejar-me entre vosaltres com un Pinotxo de pintura.

Però em quedo aquí assegut, quiet tot el dia a la cadira, al costat dels cistells apilats que em miro, prop del paller.

Em van robar un trosset d'ànima i ara tot el què queda de mi és tela i oli i aquests ulls que us volen mirar i cridar: Mireu-me! Sóc viu! No sóc una figura plana! No sóc ningú!

Però passeu cada dia davant meu, centenars, milers de vosalatres amb ulls cansats d'aquarel·la, oli i clar-obscur i no us adoneu que si pogués saltaria del quadre. Un dia en silenci, sense que ningú em veiés, amb un peu sobre la cadira atrotinada agafaria impuls i agafat al marc daurat saltaria i fugiria, corrent cap a camps de blat pentinats pel vent i cels rogens.

Un dia fugiré. Un dia. 


Una altra iniciativa de Relats Conjunts.

 

[@more@]



Quant a annatarambana

Una mestra que va amunt i avall per la vida, intentant ensenyar, malgrat li queda molt per aprendre!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 comentaris a l'entrada: Escapant a la crítica

  1. Finestreta diu:

    Uau, és un quadre super expressiu, i l’efecte de 3 dimensions està molt molt ben aconseguit, i això que el veig en pantalla, en directe deu ser molt millor!

  2. Jordi diu:

    Un altre Pinotxo que buscarà una fada que el converteixi en un nen de debó.
    Bon relat.

  3. XeXu diu:

    Pobre xaval, que algú li estiri un braç a veure si el traiem d’aquí, que fa peneta. Bona proposta, noia.

  4. eudald diu:

    Síii, que surti, que marxi! jo també vull que s’escapi!

  5. menxu diu:

    Que fugi, que fugi!
    Que fa molta por!

  6. Pd40 diu:

    Jo també voto que s’escapi. Fes la segona part, Anna, volem saber com li ha anat!

  7. Alepsi diu:

    M’agrada el sentit que li has donat, no sé si és el que pretenies, però m’has fet pensar en totes les vegades que jo voldria escapar-me de la meva realitat… posar un peu a sobre de la meva cadira atrotinada…. i fer-me veure

  8. zel diu:

    Bonic i suggerent! M’agrada, de vegades jo també ho diria..

  9. vilapou diu:

    Estic veient aquest nen per tot arreu i, amb aquests ulls, em fa por.

  10. Jo si me’l trobés pel carrer també fugiria! A mi també em fa por…

    Molt bon relat, Tarambana!!

  11. Joana diu:

    Fantàstic ! Venen ganes de fugir!

  12. Pep diu:

    Jo també vull que surti, tot i que potser es fustri una mica amb tanta gent que porta el seu marc daurat a sobre.
    Salut!

  13. Yeral diu:

    Sí, que marxi ja… que fa por el nanu en aquesta postura… Va marxa jaaaa! Algun dia no! Jaaaa!

  14. Perquè tenim la mania de fer-lo presoner, pobret noi jeje M’agrada el teu escrit!

  15. Roc diu:

    Bona personificació del noi pintat que s’expressa perquè vol ésser però no pot fer-hi res més enllà de desitjar fugir d’on és. M’ha fet pena i tot, el noi, aquí impotent :p
    Salutacions!

  16. Si, va Tarambana, la continuació…
    Ara igual estic fent el ridi perquè fa dies que no passo i igual ja l’has feta…!!!

    Gran relat, nina… Petonet ;¬)*

Els comentaris estan tancats.