Fem llista

Publicat el 10 gener 2008 per annatarambana

Ara que encara ens falta molt per ser a febrer, ara que no tenim pis, ni llit, ni cuina, ara que sembla que mai tindrem les claus del nostre pis comencem a atresorar amb devoció petites engrunes del que serà casa nostra.

Com que tu i jo som ordenats de mena, estalviadors i organitzats, he fet una fulla d'excel per poder escriure tot el que anem tenint.

Estaràs d'acord que no deixa de ser estrany que el primer regal comú que posem a la llista sigui una Bíblia! I, això que encara no hem parlat amb ningú de si farem "festa" o no farem "festa". Jajajaja…

Comencem doncs?

1) Bíblia.

2) Un aixuga-mà, dos agafadors i una manopla de cuina de conjunt. 

3) Un mini ratllador pels fruits secs.

4)

5) 

[@more@]

Desactiva els comentaris

31 – 1 – 2 – 3 – 4 – 5 – 6 – 7…

Publicat el 8 gener 2008 per annatarambana
No hi ha res com acabar i començar l'any sense fer propòsits ni cap balanç. Quina bestiesa omplir-nos la boca i el cap de promeses, només perquè s'acosten les 12… Res del que passi el 31 és més important que el que passi un vint-i-pico, per exemple.
 
Només hem de donar-nos explicacions a nosaltres mateixos i, aquestes sempre són molt fàcils de donar. Perquè fem el què fem estarà bé. És la nostra vida i les nostres decisions.

[@more@]I, com diuen els anglesos…

THERE'S NO USE TO CRY OVER SPILT MILK

 

Encara que acabis de netejar els fogons!

Fogons, fogons i més fogons! Com una Ventafocs, deslliurada del malefici de la bruixa, he millorat les meves dots culinàries i puc dir, sense cap dubte, que jo seré la Reina del meu Rei:

 

 

Ell no sempre sap agraïr-m'ho i insisteix a reptar-me (No! No d'aquesta manera! Mal pensats! Amb E, no amb A):

 

 

Però si no vols pols, no vagis a l'era, o a la neu… que seria el mateix… malgrat aquest any, de neu pols, ben poca! Perquè allà, no hi ha dubte de qui guanya el desafiament.

 

 

31 – 1 – 2 -3 – 4 – 5 – 6 i 7 ja han passat. Els Reis van passar carregats de regals. Jo em quedo amb el regal d'escriure, el joc més divertit i apassionant de tots… L'obro i hi jugo amb un clic al PUBLICA. 

10s comentaris

730 dies

Publicat el 7 gener 2008 per annatarambana

El fet que decidís obrir el bloc fa 2 anys, va ser questió de l'atzar, de curiositat, de ganes de.

Els inicis del meu bloc, com el de molts, van ser erràtics. Tenia clar, però, que escrivia perquè em llegissin i de seguida el personatge de la Tarambana, amb els seus clar-obscurs. Segurament va sorgir de seguida, perquè és un personatge molt viu en mi, malgrat hagi necessitat un bloc per saber-ho.

[@more@]

El fet que continués escrivint el bloc no va ser tant un tema d'atzar. Cada post, mirat des d'ara era un pas allunyant-me de. Sé que molts no hi estareu d'acord, però sovint un bloc és la teràpia més barata i eficaç.

Molts posts eren crits ofegats, plors sense llàgrimes. I, què tant hi feia si ni jo us deia noms, ni llocs, ni moments… M'enteníeu, em llegíeu i em reconciliàveu amb el món.

Osti, tu! I, és que mira que les havia passat putes, eh? Fins i tot quan no ho deia, quan penjava un post per tapar una por, una tristor… sempre hi havia algú que llegia i entre línies sabia que les paraules feien de cortina. Una cortina mona, mona, però al cap d'avall una cortina per tapar la realitat de l'escena.

El què més m'agrada del meu escenari és que no tan sols tinc gent a les butaques, sinó que tinc molts tramoistes al darrera que amb emails, comentaris i posts a altres blocs fan de la Tarambana tot el què és.

Tinc un molt bon apuntador, també. A vegades em persegueix entre vestidors, quan no tinc ganes de sortir. Hi ha dies que ell també puja a escena i entre cortines ens mirem de reüll i ens expliquem acudits que només nosaltres entenem.

I, ja són 730 dies a Blocat. Aquest Blocat que se'ns penja, ens duplica comentaris, se'ns menja posts i ens fa perdre els nervis.

730 dies junts. Perquè estem junts. Vosaltres i jo, que ens llegim cada dia i sovint sabem més els uns dels altres que de la gent que ens envolta més properament. 2 anys, molts dies i molts més que en vindran!

 

 

26s comentaris

Un post, una nit, un any

Publicat el 31 desembre 2007 per annatarambana
L'últim dia de l'any ha estat ple de coses: raïm, consultes hipotecàries d'última hora, un faristol,  les llenties de la sort, un pastís de taronja, un almívar que no ens sortia, maletes a mig fer, el Glenn Miller sonant, i la ressaca d'uns Pastorets genials al teatre local. Malgrat tot, sempre hi ha temps per pensar en l'any que deixem enrere i, desitjar un 2008 ple de felicitat. 
 
 

Bon Any a Tots!

 

[@more@]

17s comentaris

Demà

Publicat el 26 desembre 2007 per annatarambana
Et trobo tan a faltar.
 
Si ja sé que tornés demà, com a la cançó dels Pets, però jo ja et vull tenir avui aquí. Sóc així d'egoïsta.
 
Tinc ganes que arribis per poder-te explicar totes les coses que m'han passat pel caparró… Després, un cop junts no semblen tantes, però ara només faig que fer llistes mentals amb això i allò i allò altra.
 
Tinc una cosa gravada al DVD que t'encantarà. La vaig veure ahir, però la tornarem a veure junts i imitarem a la senyora Castellví. Tots dos sota la manta de quadres i davant el bol de crispetes buit i amb les Warsteiner a mig acabar.
 
He estat practicant mentalment a escacs i et faré jac mat, sobretot si deixes que la meva torre vagi en diagonal i no em mates la reina. Deixa'm que t'acorrali: rei contra reina i alfil. Rei contra Tarambana i llit. Prometo ser benavolent i deixar ataquis.
 
27 de gener i comença el nostre Nadal particular. Saps que anar a buscar hipoteques amb tu és molt romàntic. Després borratxos d'euribor, caminarem per la rambla i la gent ens mirarà sense saber que oficialment ja ens hem "assimilat". M'agrada tant ser la teva "assimilada". Sobretot per la part de "teva".
 
Tornés demà. Demà.

[@more@]

13s comentaris

Bon Nadal

Publicat el 24 desembre 2007 per annatarambana
 
Avui que estic lluny del PC, ara que estic asseguda a taula o mig estirada al sofa, o donant un vol, ara que sento la família riure i em mig adormo, ara que et trobo a faltar terriblement perquè no ets amb mi, ara que tots som on som i fem el que fem, desitjo a tots els que passeu pel meu bloc unes Bones Festes. 
 

 
  

[@more@]

11s comentaris

De res, de res!

Publicat el 23 desembre 2007 per annatarambana

"Ens agrada molt aquest pis"

"És una bona finca!"

"Deixe-m'ho per tres milions menys"

"Home… d'acord. Ens entendrem"

"Gràcies"

"D'arras, d'arras" 

(Resum esquemàtic de les últimes setmanes)

 

[@more@]

11s comentaris

Amic Invisible

Publicat el 21 desembre 2007 per annatarambana

Què tinc per tu?

Cosetes. Per tu, amic meu invisible, tinc cosetes.

Pel Clint: 

 

[@more@]

He pensat que potser aviat necessitaràs unes Converse noves.

 

 

Tot i que estaràs d'acord amb mi, que les gastades són molt millors, perquè a cada arruga de la roba, a cada taca i brutícia hi ha una part de nosaltres.

També et vull donar una mica de beguda.

 

 

 

 

Una Guinness, que si és el teu gravatar deu ser per alguna cosa. Et semblarà estrany, però creu-me: un bon cava i una mica de Guinness, barrejat a la mateixa copa és una delicia! 

La història, diu que a Anglaterra va morir no sé quin rei. El mateix dia del seu enterrament però, estaven de festa, perquè algú altre pujava al tron. Bevien cava per celebar el nou monarca, i un dels invitats va esmentar que com a senyal de respecte al rei mort potser el cava havia d'anar de dol, també. L'única manera de posar de dol el cava és barrejar-lo amb un líquid ben fosc i la Guinness va ser la resposta. No sé les proporcions, evidentment existeixen. Tampoc recordo amb exactitud el nom de la beguda. Anava massa borratxa aquell migdia a Londres. Però és una bona combinació. I, puja, puja, puja…

[Va, només perquè ets tu m'he informat i he trobat que el cocktail és el Black Velvet i la Wikipèdia en diu això i, els vascos això altre. (Cosa que certifica que no anava tan borratxa)]

Ara bé, el millor i últim regalet que et faig és el que no pot faltar a cap Nadal. Per no fallar en aquest he seguit consells de savis:

 

 

Una abraçada molt forta, de la teva amiga invisible i lectora (sovint silenciosa)!

 

 

 

8s comentaris

D’imbècils el món n’és ple

Publicat el 20 desembre 2007 per annatarambana

Em diuen:

"Això de l'anglès a Infantil em sembla una tonteria"

S'ha de ser subnormal perdut per dir aquesta frase a la persona que es guanya la vida, fent precisament això, ensenyant anglès a Infantil.

De tota manera el que em fa més ràbia és que el subnormal perdut que m'ho hagi dit hagi estat el professor d'educació física. Cony! 

Que un especialista com jo, un altre mestre que el miren com si fos de segona, un altre mestre que es deu haver sentit a dir que a Psicomotirictat no fa ni l'ou (sospito que en el seu cas, és cert) em digui això precisament a mi, em rebenta! Cony! 

S'ha de ser imbècil perdut per tenir tan poc tacte

La veritat és que em sento més ferida a nivell personal que professional. Jo estic molt convençuda de la feina que faig i molt orgullosa dels resultats que n'obtinc.

Sóc conscient que el context de l'escola és privilegiat dins el sector de la pública i que l'anglès a Infantil no pot ser prioritari a totes les escoles, però tot i així, els que poguem hem de preparar als nostres alumnes pel desembercament de l'AICLE o CLIL (Content Language Integrated Learning o el que és el mateix, ensenyament d'una Àrea Curricular en Anglès) el 2010. 

Aquest paio: més tonto i no neix.

[@more@]

Desactiva els comentaris

D’imbècils el món n’és ple

Publicat el 20 desembre 2007 per annatarambana

Em diuen:

"Això de l'anglès a Infantil em sembla una tonteria"

S'ha de ser subnormal perdut per dir aquesta frase a la persona que es guanya la vida, fent precisament això, ensenyant anglès a Infantil.

De tota manera el que em fa més ràbia és que el subnormal perdut que m'ho hagi dit hagi estat el professor d'educació física. Cony! 

Que un especialista com jo, un altre mestre que el miren com si fos de segona, un altre mestre que es deu haver sentit a dir que a Psicomotirictat no fa ni l'ou (sospito que en el seu cas, és cert) em digui això precisament a mi, em rebenta! Cony! 

S'ha de ser imbècil perdut per tenir tan poc tacte

La veritat és que em sento més ferida a nivell personal que professional. Jo estic molt convençuda de la feina que faig i molt orgullosa dels resultats que n'obtinc.

Sóc conscient que el context de l'escola és privilegiat dins el sector de la pública i que l'anglès a Infantil no pot ser prioritari a totes les escoles, però tot i així, els que poguem hem de preparar als nostres alumnes pel desembercament de l'AICLE o CLIL (Content Language Integrated Learning o el que és el mateix, ensenyament d'una Àrea Curricular en Anglès) el 2010. 

Aquest paio: més tonto i no neix.

[@more@]

17s comentaris